Avui, la entrada la dedique a mostrar algunes fotos del passat dissabte per el mati, mostrant el que vaig estar fent a un dels bancals de la meva família. Feina que hem recorda dia a dia, qui soc, d’on vinc, i que es el que vull, recordant sempre dos frases emblemàtiques a la meva vida.
1 Qui no vol calfar-se el cap, s’ha de calfar el llom.
2 Estudia, que el qui sap, enganya a qui no sap.
Sona el despertador (6:00) hem desperte, agafe la roba i les eines de treball i a casa la uela Marieta a ferme el cafenet i reunir-me amb mon tio per a anar a treballar.
A les 6:30 eixim de casa per a anar a per el remolc per tal de recollir els plantons, ja que la feina que teniem per a eixe dia consistia en llaurar un bancal i plantar-hi tarongers.
Com que ja teniem les gomes del goteig montades de la semana anterior, i el terreny preparat per a plantar, la primera feina va ser ficar la llença (fil que estiravem de part a part del cavalló per que la fila de taronjers que hi plantem estiga recta)
Una vegada ja teniem la llença tirada de part a part del cavalló ens vam posar a ficar canyes menudes a 2,5m de distancia entre elles, seguint la linia que ens marcava la llença, per tal de que ames d'estar la fila recta, tingen el suficient espall entre ells per a creixer.
Amb totes les canyetes ficades en linia recta sobre el cavalló i a la mateixa distància entre elles, el proxim pas ja era fer el clot per a plantar els taronjerets.
Després d'haver fet tots els clots, com veieu a la foto, el sol ja comensava a eixir i a donar calor. Fou en aquest moment quan va apareixer monpare al bancal per a tirar-nos una maneta a mon tio i a mi.
El seguent pas que ferem fou introduir un taronjeret a cada clot que haviem cavat prèviament.
Una vegada tinguerem tots els taronjers al seu clot corresponent, formarem equip i per un costat mon pare i mon tio, els dos germans, es dedicaren a anar tapant els clots dels taronjers que previament havia regat jo.
(jo i mon tio)
(mon pare i mon tio al fons, tapant els clots)
Amb tots els taronjerets ja plantats, la panxa ja ens demanava de menjar i ens en anarem a esmorzar a casa la uela, com de costum.
(Este es m'auelo, que no l'avia anomenat encara, pero estava present al bancal supervisant i fent la critica habitual que tant agrada fer a les persones majors)
A casa ens esperava la uela Maria, que ens va rebre amb una sorpresa, s'havia posat les meves ulleres d'eixir amb bici per a fer la broma i que ens pegarem unes rialles!! Cal dir que anava molt guapa amb les ulleres =D
Després d'esmorzar pujarem rapidament al terrat per a donar de menjar a la tortuga, anellar els coloms joves, i traure els ous de les gallines.
(el colom mascle estava nerviós mentre anellavem les seves cries)
(la tortuga, "Pilot", ens va rebre amb la seua "amabilitat" tan característica, mossegant-me la sola de la bota de treballar)
Després d'haver alimentat als animals, ens en tornarem al bancal, eren les 11:00 i ens esperava la feina mes llarga i pesada de tot el dia. Amb el solet calfant-nos, per una banda, mont tio es dedicá a soterrar la tuberia principal del goteig, mentre que jo, amb la meva "moxilla" si es pot dir així, hem vaig dedicar a traure pedres i cudols del bancal.
I finalment, a les 14:00, arreplegarem tota la ferramenta i cap a casa, amb el llom ben calentet, i un bancal ben aseat.
M'ha agradat moltíssim, es molt interesant i divertit!! El millor els uelos :)
ResponderEliminar