Bones festes i feliç any nou!!

Arribat a l'ultim dia de l'any vos desitge que es quedeu en el millor d'aquest per a agafar amb mes forçes el proxim any 2012!!  ames vos adjunte algunes fotos del meu dia que no mel he passat precisament estudiant, cosa habitual en les vacançes dels universitaris

sort salut i amor per a totes les companyes de classe, que no en vuic atres!!

de part del vostre company, Julián  =D

Cuanta razón

"Nunca consideres el estudio como una obligación, sino como una oportunidad para penetrar en el bello y maravilloso mundo del saber”. Albert Einstein.

Una instancia vital para enfrentar grandes desafíos en educación es la vocación docente, la cual nos libera de temores e influye en gran medida en el constante desarrollo personal, cuyo objetivo es entregar una mejor calidad de enseñanza a quienes son los actores principales de la educación, nuestros alumnos. La vocación, por tanto, se transforma en el pilar fundamental para motivar a quienes somos formadores de personas, guías pedagógicos, orientadores de procesos de crecimiento.
Teniendo vocación, los desafíos educacionales se enfrentan de mejor forma, son beneficiados los alumnos cuando esta vocación se vive intensamente, pero además, el docente se siente satisfecho y autorrealizado.
En este sentido, la autorrealización es esencial para emprender y entregar lo mejor a la juventud en una época en donde hay cambios radicales, tanto en lo social, económico, como valórico y cultural. El docente debe encauzar sus energías hacia un constante trabajo personal por ser mejor y por ende, entregar con amor, aquellos conocimientos y valores humanos en pro de aprendizajes significativos y pertinentes en la formación de sus alumnos; teniendo la convicción que si existe la reciprocidad entre ambos agentes, los frutos serán mañana las bases de una nueva sociedad.
Lo que se siembra en terreno fértil, la juventud, dará los resultados anhelados, jóvenes autónomos, democráticos, exitosos y felices.

“Donde haya un árbol que plantar, plántalo tú. Donde haya un error que enmendar, enmiéndalo tú. Donde haya un esfuerzo que todos esquivan, hazlo tú. Sé tú el que aparta la piedra del camino”. Gabriela Mistral.

Espíritu de superación!!

Per que de vegades és necessari veure vídeos com aquest per a creure i posar de la nostra part per a superarnos, per a trencar els limits que creiem que tenim.

Amistat

PARAULA ¿vs? CONTEXT

    Per tal de mantindré fortes les amistats, s’han de curar i mantindré converses a sovint per a que no vaja desapareixent poc a poc el vincle que uneix als individus.

    L’element important d’una relació d’amistat es la retroalimentació, es a dir, el donar i rebre, si una relació es basa en donar, i no rebre res a canvi, esdevé a la llarga en una pèrdua de interès per part de la persona que no rep res a canvi dels seus esforços. Però si les dues persones mantenen una amistat basada en l’intercanvi de accions, emocions, favors, etc. per molt de temps que estiguin sense parlar o distància que hi haja entre aquests, l’amistat es manté forta.

    Un element vital actualment per a mantindré les relacions o crear-ne de noves son les xarxes socials, que, faciliten l’enviament de missatges instantànies, converses en temps reals o la transferència de imatges, vídeos, etc.

    A pesar dels avantatges que donen les noves tecnologies, també poden suposar desavantatges, ja que per ficar un exemple, una conversa entaulada telemàticament, sols compta amb les paraules que son escrites i llegides, però perd elements reforçadors de la comunicació com son els gestos, les mirades, el context, etc. Totes aquestes característiques son molt influents a l’hora de transmetre un missatge a una altra persona.

    Per aquesta raó, recórrer a una conversa telemàtica per a parlar sobre algun problema o problemes de una importància notòria deuria ser sols en el cas de que no es pogués tractar aquest problema cara a cara per a no perdre part del sentit d’allò que es vol transmetre.

    Al igual que una conversació telemàtica pot llevar força al que es vol transmetre, també pot passar el cas contrari, que es done mes informació del que realment es deuria donar. Un exemple d’aquest fet seria, les persones que tendeixen a ser molt afectuoses per les xarxes socials i després  en persona, en la majoria per que es senten avergonyits o intimidats per la situació de conversació i no s’atreveixen a dir en persona el que a traves de les xarxes socials diuen amb molta facilitat.

   Finalment he de dir que un punt de vista racional es pot entendre que en situacions comunicatives es necessita transmetre elements reforçadors com pugen ser paraules d’ànims o gestos de reforç i suport per tal que la conversa resulte agradable i fructuosa, però que prendre aquest comportament com a pauta a la llarga acaba resultant negatiu per a la salut de la amistat.