EL CONTACONTES LLORENÇ

EL CONTACONTES LLORENÇ

Hui a la classe d' Ensenyament de llengües en contextos 

multilingües, ens ha visitat el contacontes Llorenç. Aquesta visita tenia 

com a finalitat saber més respecte als contes, entre moltes altres coses. 

El mestre, contacontes a l'aula

L'encant del relat oral és capaç d'abstraure'ns del món real i remuntar-nos a espais perduts en temps perduts. Centenars de locals s'omplen de gent desitjosa d'escoltar els contacontes. N'hi ha que passegen les seves històries per les escoles. Qui haja observat l'efecte que produeix en els nens el fet d'escoltar un relat, veurà que val la pena intentar-ho.

Valor educatiu de la narració d'un conte

L'objectiu del conte és, sobretot, fer gaudir el que l'escolta. Els avantatges que reporta el conte són diversos. Crea una atmosfera relaxada en classe i propicia una relació de confiança entre el mestre i l'alumne, que repercutirà favorablement en l'àmbit escolar. A més, treballant els contes a classe i oferint als nens la possibilitat de contar-los, es fomenta la capacitat d'expressió, d'organització d'idees, la modulació de la veu, la pèrdua de la por de parlar en públic..

Quins contes contar?

Per a nens de sis anys: històries rimades, versificades, com també relats d'història natural amb animals molt personificats, o contes de fades.Per a nens de sis a vuit anys: llegendes locals, faules, contes burlescos i de fades, a més de relats d'història natural.Per als més grans: folkore, faules, mites i al·legories, així com relats humorístics i verdaders.Alguns contes de fades més fàcils i accessibles per a un públic jove, encara que adaptats i abreujats, són els de Perrault, Andersen i Grimm. Cal dir que, de vegades, els contes tenen diverses trames que s'entrellacen. Per això, és interessant buscar únicament el fil conductor del conte. Pel que fa al llenguatge, aquest ha de ser senzill però imaginatiu.

Com contar un conte?

En primer lloc, el narrador ha d'haver assimilat el relat, ha de vibrar-hi. És necessari saber-se bé el relat a fi d'evitar la frase vacil·lant o l'omissió d'un nom o d'un incident. També cal que els infants vegen el rostre del mestre. Pel que fa al relat, ha de reunir una sèrie de característiques:

Senzillesa de forma i expressió, desenvolupament lògic de la història. L'oient ha d'imaginar-se les escenes, crear el seu propi món. Tranquil·litat. Donar a cada episodi l'extensió que requereix. No torbar-se si alguna cosa s'ha oblidat, saber sobreposar-se als errors sobre la marxa. Fer pressentir la broma, amb canvis d'expressió en la veu o en el rostre i, sobretot, deixar assaborir-la. Entusiasmar-se amb el conte, la qual cosa provoca un vertader interès en els oients. Per que fa a l'elocució, cal evitar parlar afectadament, com també alçar massa la veu. És preferible una veu tranquil·la i persuasiva.

Per a qui no ha pogut vindre hui a classe o esta interesat en saber com de bé ho fa Llorenç contant contes así vos deixe un ejemple:

Llorenç Giménez

El conte que ens ha contat a classe:

El caragol i la planta de poliol